PARAULES REFLEXADES

Avui, per un moment una idea inesperada que se'm presentava per primera vegada m'ha sorprès. He pensat que m'agradaria ser un ens que pogués respondre en primera persona que sent aquell que passeja per l'altra banda del carrer.

Notar com se sent qualsevol persona, tenir la possibilitat d'entrar dins seu i per uns instants (més o menys llargs depenent de la sensació) sentir aquella fiblada al cor que pensaves haver oblidat, melancolia, odi, tristesa, ràbia, confusió, impotència, serenor, extàsi… o una barreja dels que ni he gosat nombrar.

Són universals els sentiments o els idealitzem, la intel·ligència emocional ens acabarà ridiculitzant?

[@more@]

Tweet

Avui, per un moment una idea inesperada que se'm presentava per primera vegada m'ha sorprès. He pensat que m'agradaria ser un ens que pogués respondre en primera persona que sent aquell que passeja per l'altra banda del carrer.

Notar com se sent qualsevol persona, tenir la possibilitat d'entrar dins seu i per uns instants (més o menys llargs depenent de la sensació) sentir aquella fiblada al cor que pensaves haver oblidat, melancolia, odi, tristesa, ràbia, confusió, impotència, serenor, extàsi… o una barreja dels que ni he gosat nombrar.

Són universals els sentiments o els idealitzem, la intel·ligència emocional ens acabarà ridiculitzant?

[@more@]

Tweet

Blocat, pel sac m'has ben donat.[@more@]

Tweet

Al final m'he deixat véncer per la son mentre la nit queia en pes…

Si rebobino fins el moment abans d'aclucar els ulls m'adono que és el mirall on s'hi dibuixa el meu rostre a contrallum… Les meves galtes il·luminades, els meus ulls cansats i melancòlics, els meus llavis rígids, els meus cabells esbullats…

[@more@]

Tweet

Aquella tarda el sol il·luminava les fulles dels arbres deixant lluir el verd més sincer…

Aquella tarda el sol il·luminava les meves pupil·les, emmarcades per la mel més dolça que mai haguéssis gosat tastar… 

[@more@]

Tweet

A vegades penso que si algú s'entretingués a buscar pels meus calaixos acabaria descobrint tot allò que no m'he atrevit a explicar, tot allò que no han escoltat, els meus silencis, veritats que creien mentida, mentides que creien veritat… Entendrien els moments que fins i tot jo he acabat passant per alt.

Així de mica en mica, aniríen fent un puzzle al llarg de la meva vida. Des de fulls que no sé perquè guardo i coses inútils fins a idees amb què he entintat el paper i no tan sols fets, també impressions, sensacions i sentiments que s'amaguen en petits detalls fins les pàgines esgrogueïdes pel pas del anys.

[@more@]

Tweet

-Què busques Coral?

Res, sí… fer de sensacions la vida. Notar com se'm posa la pell de gallina.

Què millor? Un moment, art en essència, el vent a la cara, una carícia sublim… o profunda, imatges, persones, sentiments, idees… Acompanyada, sola, passejant, inspirada, frustrada, emocionada, excitada, contenta, trista, adormida, oblidada, il·luminada…

Potser ho he dit tot, potser no he dit res, no…

[@more@]

Tweet

No he dormit, no he tingut son, aquesta nit no era humana…

Resignada m'he estirat al llit, i he pensat, massa… no deixava de pensar. Què més es pot fer al llit desvetllada que no sigui pensar? En altes hores sense esperar-m'ho ja m'he adormit, però tan lleument que em trobava donant voltes al llit molt abans de sentir el so del despertador. M'he aixecat gens endormiscada, la son es deu haver amagat sota al llit.

Fins aquesta nit?

[@more@]

Tweet

 Ens hem perdut, la ciutat ens devora… T'apreto entre els meus braços, no vull fer-te mal, però amb totes les forces… Descobreixes la lluentor a la meva mirada… -Coral, tan se fot on siguem, et puc portar més enllà d'on et puguis imaginar.

[@more@]

Tweet

Borratxera, hiperactivitat, hormones i etc… se'm barregen a la sang… Em bull tot… No espero res més que estirar-me al llit i tenir un somni gratificant.

Tots aquests moments perduts en el pensament idíl·lic de matinada recauen en un estúpid i fals món que m'he imaginat. Masses mirades, masses segons desaprofitats, tonteries.. -Què cony esperes Coral? És tot tan real com fals… El teu llit buit, emplena'l de pensaments. Tot flota, tot se'n va… això és un somni fet realitat.

La meva realitat la podeu tenir a les mans, observant la meva melancòlica mirada i estant borratxos. No ho enteneu? Pesqueu les meves paraules, floten en l'ambient, són núvols cobrint la sortida del sol. Sóc un sútil aleteig d'ales que se'n va lluny del que percebeu. De veritat que heu aprofunditzat en la brillantor dels meus ulls? Sabeu que s'hi sent? Què hi ha darrere el meu cap? És alhora de car i ossos i plastificat d'imatges mentals i de la realitats supèrflues… Potser us fa por, no enteneu res, potser enteneu un instant que ho significa tot. Si us capfiqueu en un segon podreu entendre tot el que s'hi amaga darrere. Potser sabreu que la meva vida s'escola entre les vostres mans. Has captat part dels meus segons? Afortunat.

[@more@]

Tweet