respir

Nights are so long and I'm too young…

Tot ha quedat en res, tot s'ho han emportat les tardes angoixants…Espero recordar-ho.

[@more@]

Quant a coral

Una noia que va néixer sense plorar. Va passar-se tota la infància rient... I el dia que va aturar-se a reflexionar va espantar-se a ella mateixa. Podeu fer-vos una idea més bona si llegiu el que penjo per aquí...
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: respir

  1. muntsa diu:

    no deixis de escriure, es tot un plae!!

    muaaaksss wapissimaaa!!!!