Hi havia una vegada una princesa que vivia en un palau molt gran. El dia del seu tretzé aniversari es va organitzar una festa amb trapezistes, mags, pallassos… però la princesa s'avorria.
Aleshores va aparèixer un nan, un nan molt lleig, que brincava i feia piruetes per l'aire. El nan va ser tota una sensació
"Visca, visca!" cridava la princesa, aplaudint i sense parar de riure, i el nan, encomanat per la seva alegria, saltava i saltava fins que va caure al terra esgotat. "Segueix saltant, siusplau" deia la princesa. Però el nan ja no podia més. La princesa es va posar trista i va marxar cap a la seva cambra.
Al cap d'una estona, el nan, orgullós d'haver agradat a la princesa, va decidir d'anara buscar-la, convençut que ella se n'aniria a viure amb ell al bosc. "Ella no és feliç aquí", pensava el nan. "Jo la cuidaré i la faré riure sempre". El nan va recórrer el palau buscant la habitació de la princesa, però a l'arribar a un dels salons va veure una cosa horrible. Devant seu hi havia un monstre que el mirava amb ulls esbiaixats i injectats en sang, amb unes mans peludes i uns peus enormes. El nan es va voler morir quan es va adonar que aquell monstre era ell mateix, reflexat en un mirall. En aquest moment va entrar la princesa amb el seu sèqeuit. "Ah, ets aquí, molt bé, doncs balla una altra vegada per mi, siusplau", però el nan restava estirat al terra sense moure's. El metge de la cort es va acostar a ell i li va prendre el pols: "Ja no ballarà més per vos, princesa", li va dir. "Per qué?", va preguntar la princesa. "Perqué se li ha trencat el cor". I la princesa va contestar: "D'ara en endavant, que no entri a palau mai més ningú que tingui cor".
[@more@]
