pum….

Publicat el 29 maig 2007 per coral

Avui, per un moment una idea inesperada que se'm presentava per primera vegada m'ha sorprès. He pensat que m'agradaria ser un ens que pogués respondre en primera persona què sent aquell que passeja per l'altra banda del carrer.

Notar com se sent qualsevol persona, tenir la possibilitat d'entrar dins seu i per uns instants ( més o menys llargs depenent de la sensació ) sentir aquella fiblada al cor que pensaves haver oblidat, melancolia, odi, tristesa, ràbia, confusió, impotència, serenor, extàsi… o una barreja dels que ni he gosat nombrar.

Són universals els sentiments o els idealitzem, la intel·ligència emocional ens acabarà ridiculitzant?

[@more@]

Quant a coral

Una noia que va néixer sense plorar. Va passar-se tota la infància rient... I el dia que va aturar-se a reflexionar va espantar-se a ella mateixa. Podeu fer-vos una idea més bona si llegiu el que penjo per aquí...
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.

pum….

Publicat el 29 maig 2007 per coral

Avui, per un moment una idea inesperada que se'm presentava per primera vegada m'ha sorprès. He pensat que m'agradaria ser un ens que pogués respondre en primera persona que sent aquell que passeja per l'altra banda del carrer.

Notar com se sent qualsevol persona, tenir la possibilitat d'entrar dins seu i per uns instants (més o menys llargs depenent de la sensació) sentir aquella fiblada al cor que pensaves haver oblidat, melancolia, odi, tristesa, ràbia, confusió, impotència, serenor, extàsi… o una barreja dels que ni he gosat nombrar.

Són universals els sentiments o els idealitzem, la intel·ligència emocional ens acabarà ridiculitzant?

[@more@]

Quant a coral

Una noia que va néixer sense plorar. Va passar-se tota la infància rient... I el dia que va aturar-se a reflexionar va espantar-se a ella mateixa. Podeu fer-vos una idea més bona si llegiu el que penjo per aquí...
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.

pum….

Publicat el 29 maig 2007 per coral

Avui, per un moment una idea inesperada que se'm presentava per primera vegada m'ha sorprès. He pensat que m'agradaria ser un ens que pogués respondre en primera persona que sent aquell que passeja per l'altra banda del carrer.

Notar com se sent qualsevol persona, tenir la possibilitat d'entrar dins seu i per uns instants (més o menys llargs depenent de la sensació) sentir aquella fiblada al cor que pensaves haver oblidat, melancolia, odi, tristesa, ràbia, confusió, impotència, serenor, extàsi… o una barreja dels que ni he gosat nombrar.

Són universals els sentiments o els idealitzem, la intel·ligència emocional ens acabarà ridiculitzant?

[@more@]

Quant a coral

Una noia que va néixer sense plorar. Va passar-se tota la infància rient... I el dia que va aturar-se a reflexionar va espantar-se a ella mateixa. Podeu fer-vos una idea més bona si llegiu el que penjo per aquí...
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.

pum….

Publicat el 29 maig 2007 per coral

Avui, per un moment una idea inesperada que se'm presentava per primera vegada m'ha sorprès. He pensat que m'agradaria ser un ens que pogués respondre en primera persona que sent aquell que passeja per l'altra banda del carrer.

Notar com se sent qualsevol persona, tenir la possibilitat d'entrar dins seu i per uns instants (més o menys llargs depenent de la sensació) sentir aquella fiblada al cor que pensaves haver oblidat, melancolia, odi, tristesa, ràbia, confusió, impotència, serenor, extàsi… o una barreja dels que ni he gosat nombrar.

Són universals els sentiments o els idealitzem, la intel·ligència emocional ens acabarà ridiculitzant?

[@more@]

Quant a coral

Una noia que va néixer sense plorar. Va passar-se tota la infància rient... I el dia que va aturar-se a reflexionar va espantar-se a ella mateixa. Podeu fer-vos una idea més bona si llegiu el que penjo per aquí...
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.

pum….

Publicat el 29 maig 2007 per coral

Avui, per un moment una idea inesperada que se'm presentava per primera vegada m'ha sorprès. He pensat que m'agradaria ser un ens que pogués respondre en primera persona que sent aquell que passeja per l'altra banda del carrer.

Notar com se sent qualsevol persona, tenir la possibilitat d'entrar dins seu i per uns instants (més o menys llargs depenent de la sensació) sentir aquella fiblada al cor que pensaves haver oblidat, melancolia, odi, tristesa, ràbia, confusió, impotència, serenor, extàsi… o una barreja dels que ni he gosat nombrar.

Són universals els sentiments o els idealitzem, la intel·ligència emocional ens acabarà ridiculitzant?

[@more@]

Quant a coral

Una noia que va néixer sense plorar. Va passar-se tota la infància rient... I el dia que va aturar-se a reflexionar va espantar-se a ella mateixa. Podeu fer-vos una idea més bona si llegiu el que penjo per aquí...
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.

pum….

Publicat el 29 maig 2007 per coral

Avui, per un moment una idea inesperada que se'm presentava per primera vegada m'ha sorprès. He pensat que m'agradaria ser un ens que pogués respondre en primera persona que sent aquell que passeja per l'altra banda del carrer.

Notar com se sent qualsevol persona, tenir la possibilitat d'entrar dins seu i per uns instants (més o menys llargs depenent de la sensació) sentir aquella fiblada al cor que pensaves haver oblidat, melancolia, odi, tristesa, ràbia, confusió, impotència, serenor, extàsi… o una barreja dels que ni he gosat nombrar.

Són universals els sentiments o els idealitzem, la intel·ligència emocional ens acabarà ridiculitzant?

[@more@]

Quant a coral

Una noia que va néixer sense plorar. Va passar-se tota la infància rient... I el dia que va aturar-se a reflexionar va espantar-se a ella mateixa. Podeu fer-vos una idea més bona si llegiu el que penjo per aquí...
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Els comentaris estan tancats.