Arxiu mensual: maig de 2007

Avui, per un moment una idea inesperada que se'm presentava per primera vegada m'ha sorprès. He pensat que m'agradaria ser un ens que pogués respondre en primera persona què sent aquell que passeja per l'altra banda del carrer. Notar com se … Continua llegint →

Avui, per un moment una idea inesperada que se'm presentava per primera vegada m'ha sorprès. He pensat que m'agradaria ser un ens que pogués respondre en primera persona que sent aquell que passeja per l'altra banda del carrer. Notar com se … Continua llegint →

Avui, per un moment una idea inesperada que se'm presentava per primera vegada m'ha sorprès. He pensat que m'agradaria ser un ens que pogués respondre en primera persona que sent aquell que passeja per l'altra banda del carrer. Notar com se … Continua llegint →

Avui, per un moment una idea inesperada que se'm presentava per primera vegada m'ha sorprès. He pensat que m'agradaria ser un ens que pogués respondre en primera persona que sent aquell que passeja per l'altra banda del carrer. Notar com se … Continua llegint →

Avui, per un moment una idea inesperada que se'm presentava per primera vegada m'ha sorprès. He pensat que m'agradaria ser un ens que pogués respondre en primera persona que sent aquell que passeja per l'altra banda del carrer. Notar com se … Continua llegint →

Avui, per un moment una idea inesperada que se'm presentava per primera vegada m'ha sorprès. He pensat que m'agradaria ser un ens que pogués respondre en primera persona que sent aquell que passeja per l'altra banda del carrer. Notar com se … Continua llegint →

Blocat, pel sac m'has ben donat.[@more@] Tweet

Al final m'he deixat véncer per la son mentre la nit queia en pes… Si rebobino fins el moment abans d'aclucar els ulls m'adono que és el mirall on s'hi dibuixa el meu rostre a contrallum… Les meves galtes il·luminades, … Continua llegint →

Aquella tarda el sol il·luminava les fulles dels arbres deixant lluir el verd més sincer… Aquella tarda el sol il·luminava les meves pupil·les, emmarcades per la mel més dolça que mai haguéssis gosat tastar…  [@more@] Tweet

A vegades penso que si algú s'entretingués a buscar pels meus calaixos acabaria descobrint tot allò que no m'he atrevit a explicar, tot allò que no han escoltat, els meus silencis, veritats que creien mentida, mentides que creien veritat… Entendrien … Continua llegint →